Setembre... Una sobtada invasió de col·leccionables ofega els petits quioscos de la ciutat. Encenem la TV i veiem que la invasió també hi ha arribat. Hi ha una certa obsessió per les miniatures: cases rústiques, cases de nines, cases provençals, cases mediterrànies, perfums, cotxes de F1, cotxes d'època, cotxes de policia, furgonetes, trens elèctrics, trens de vapor, vaixells de guerra, velers, avions de combat, ultralleugers... N'hi ha que intenten donar un aire pseudoeducatiu-cultural: minerals del món, insectes exòtics, monedes antigues, soldadets de plom històrics, caballers de l'Edat Mitjana, soldats d'èlit, caballers de les croades... N'hi ha que se suposen útils: ganxet, punt de creu, pilates, receptes de cuina, manualitats, literaris... No hem d'oblidar els fantàstics cursos: anglès, francès, italià, portuguès, guitarra, mecànica, maquillatge, dibuix, escacs, informàtica... I finalment sempre hi ha aquells totalment surrealistes i inutils que no ets capaç ni d'imaginar de quina mena de ment han sorgit: sabates en miniatura, bosses de senyora en maniatura, taxis del món, els follets de les flors, didals, ventalls, rellotges, joc de vaixelles infantils... Però hi ha algú que faci SENCER algun d'aquest col·leccionables?
Se suposa que el setembre (com també el gener) és un moment oportú per començar nous projectes. Les editorials ho aprofiten i sovint, més o menys inconscientment, també ho fem nosaltres. Ja teniu la data per començar el règim? Deixar de fumar? Estalviar ? Sortir amb els amics? Anar al cinema? Llegir? Ser positius?
Tots, en algun moment o altre, ens n'hem plantejat un, però..., l'hem complert? Sovint aquesta mena de projectes es queden en això, un projecte, perquè quan arriba la data que ens havíem fixat sempre surt un imprevist que ens fa posposar-lo fins demà.
De vegades, però, traient força de voluntat de no sabem on, un bon dia, comencem allò que ens havíem proposat. Però en aquests casos, quan dura? Tres setmanes, quatre... ummmm
Avui començo un projecte!!! Quan durarà? Ni tan sols jo sóc capaç de donar-li massa esperances, però almenys ho intentaré... M'ho prenc com un repte.
Començo aquest bloc amb la idea d'escriure un article setmanal (tampoc cal forçar la màquina fent-ho diari). La temàtica no és clara; tinc la intenció de deixar-me portar per cada moment, pel que sorgeixi. La vida real i la quotidianitat són prou rics per anar aportant quelcom de nou cada setmana..., o no!
