Després d'un any francament dificil, començo una nova època amb la ferma intenció de recuperar quelcom perdut.
Vull tornar a veure les coses positivament; vull tornar a fer la feina que m'agrada, amb il·lusió; vull tornar a tenir ganes de dur a terme totes les idees que dia rere dia ronden pel meu cap; vull aprendre a respirar i a continuar endavant veient només el costat positiu de cada cosa.
La intenció hi és; sòlida, arrelada, impertorbable. L'inici a començat.
Un nou Jo surt per la porta amb la intenció de desprendre positivisme i bones intencions en cada paraula, en cada gest, en cada somriure. El primer dia és fàcil, encara no hi ha problemes.
Sense massa treva, però, a poc a poc es perceben revolts inesperats en el camí, el mar comença a escometre i alguns núvols grisos apareixen al cel. Dia a dia els revolts es tanquen, el mar s'embraveix i en la distància, ja se sent algun tro.
No podia ser fàcil, però esperava que la calma durés una mica més.
És impossible esperar un camí recte, una mar plana i un cel clar, però ningú espera les corves traïdores, els esculls amagats per les ones, ni la pluja desfermant-se entre llamps sobtats.
Una cosa és la intenció, que malgrat la tempesta que sembla que s'acosta, segueix ferma al seu lloc. Una cosa són les resolucions preses amb determinació, els bons propòsits, els projectes endegats, els objectius a aconseguir, la voluntat... Tot hi és. Tot segueix al seu lloc. Però hi ha un factor que determina que tot això arribi a bon port.
Em deixaran?
Em deixaran respirar i poder continuar endavant? Em deixaran veure les coses positivament? Em deixaran fer la feina amb il·lusió? Em deixaran dur a terme alguna idea?
En definitiva, em deixaran recuperar el que vaig perdre?
