En l'últim post parlava d'un desig que m'omplia la vida, i que era el meu únic objectiu. Ja fa tres mesos que l'he complert.
Aquest objectiu era tenir un fill, i després de molts esforços i molt més temps del que em pensava el 10 de setembre del 2010 naixia el meu fill.
Estic molt contenta d'haver refusat l'ascens (que en el fons més que ser un ascens era una putada tal i com estan muntades les coses on treballo) i tot i que em van dir que m'ho tornarien a oferir no crec que l'agafi tampoc. Vull dedicar-me al meu fill i no vull haver de regalar el meu temps a l'escola per solucionar problemes pels quals no em pagarien prou. De fet he deixat càrrecs. Prefereixo ser un soldat ras i tenir una vida fora de l'escola que tenir un càrrec i no poder dedicar temps al meu fill. Les coses han canviat... a millor!!
