Sempre he estat una persona amb ganes de millorar en tot, amb ganes de saber, amb ganes de viure noves experiències, de saber fer moltes coses, de tenir habilitats... A la feina sempre he volgut anar més enllà. M'he sabut fer un lloc i els meus companys sempre han comptat amb mi per ajudar-los, per resoldre dubtes, per innovar, per muntar "tinglados"...
Sempre havia volgut ascendir en la feina i finalment se m'ha presentat l'oportunitat. Dimarts em van oferir un ascens que feia temps que esperava. Era el que sempre havia volgut i sé que, en la situació actual, jo era la persona adequada. Però ho he refusat...
Des de fa més d'un any les meves prioritats han canviat. Hi ha un altre objectiu, un altre desitg que omple la meva vida i tota la resta a passat a un segon pla.
Acceptar aquest carrec voldria dir posar en greu perill el meu desitg prioritari i no vull arriscar res. Sé que aquesta oportunitat es tornarà a presentar en tres o quatre anys. En aquest temps espero haver aconseguit el meu objectiu i aleshores podré acceptar.
Sembla mentida com canvien les prioritats. En el moment que ens anem fent grans veiem les coses des d'altres perspectives i ens fan anar canviant.
Ara només desitjo aconseguir el meu somni, que hauria de ser fàcil, però està resultant molt més difícil del que m'esperava. I això m'angoixa.
La vida mai resulta com l'hem planejat, mai és com haviem imaginat als quinze anys, però cal acceptar les coses com venen i mirar sempre cap endavant.
