NADAL

No m'agrada el Nadal, per ser més exactes, l'odio profundament. Per diversos motius:

PRIMER. Que coi estem celebrant? El naixement d'un personage que ni tan sols va existir? El naixement d'una religió absurda que, com totes les religions, només ha portat, porta i portarà problemes a la humanitat? Sembla mentida que una manipulació tan flagrant d'uns anecdòtics fets històrics, com la vida d'un paio que va saber parlar i atreure a la gent en un determinat moment, hagi perdurat durant dos mil anys. I no només ha perdurat, sinó que ha crescut, s'ha reforçat i avui dia, fins i tot hi ha gent que encara s'ho creu!!!!!!!

SEGON. Per què m'haig de reunir amb una part de la família amb qui no em veig en tot l'any? No ens truquem, no ens visitem, una part de la família amb qui s'ha perdut tota relació. Per què haig de dinar amb ells per Nadal o per Cap d'Any?? Amb la meva família, els més propers ja ens trobem durant tot l'any, no necessito que arribi Nadal per fer un dinar amb ells. Ho faig quan em ve de gust, no per compromís.

TERCER. No m'agrada fer el que fa tothom. Avui no celebro el Cap d'any. Ja fa anys que no ho faig. Em sento idiota menjant 12 grans de raïm quan sonen les campanades i mentre tothom fa el mateix.

Però el més trist és que aquesta tradició ens arriba a través d'un grup de comerciants molt espavilats i seguidors fervents de la llei de la oferta i la demanda d'una creixent societat capitalista. Un desembre de 1909 un grup de viticultors es van veure desbordats davant d'un excedent de raïm. Ofegats per la gran quantitat de collita, i sobretot, preocupats per la possibilitat d'unes pèrdues exorbitants no se'ls va acudir altra cosa que inventar-se una tradició, així de fàcil. Des d'aquell moment van decidir que menjar 12 grans de raïm acompanyant les 12 campanades de Cap d'Any portava sort! I apa, tothom a menjar raïm. I avui 100 anys després, com a imbècils, ho seguim fent!!!!! I no només aquí, sinó que la tradició ja ha traspassat fronteres. Increïble i patètic.

I encara podria trobar molts més motius... haver de fer regals que ningú no necessita amb uns diners que no tenim; soportar les aglomeracions de gent a qualsevol carrer comercial; haver de pagar autèntiques fortunes per comprar el que tothom compra per fer el dinar o el sopar, encara que en el fons no ens agradi gaire; haver d'estar-nos sis hores cuinant, haver de menjar com animals, sense gana i sense ganes; haver de beure cava tant si com no; haver de riure; haver de canta nadales; fer el pessebre.......... bufff.

Crec que són massa obligacions, massa tradicions sense sentit.

Ara, això sí, quan ho explico... la rara sóc jo, per no fer el que fa tothom!