La meva recent obsessió per la cultura coreana m'apropa a la seva literatura. Han Kang (한강), guanyadora del Nobel de literatura del 2024, me n'obre les portes.
Començo amb La vegetariana i reconec que em fascina. La protagonista es fa vegetariana, com s'hagués pogut fer surfista, nòmada o jainista és igual, escull ser diferent als que l'envolten i ells no ho entenen. Es reflecteix la duresa d'alguns aspectes de la cultura coreana; no ho accepten, la menyspreen, li fan xantatge emocional, la forcen a menjar posant-li carn a la boca, el pare li pega perquè s'hi nega, el marit l'acaba abandonant...
Ella segueix el seu instint i no defalleix, però a poc a poc entra en una mena de món individual, solitari, pràcticament silenciós, que arribarà a ser pertorbador.
La narrativa és pausada però intensa. Dividida en tres parts s'explica la seva història des de tres veus diferents. Profunda i captivadora fins al final.
Segueixo amb La classe de grec. Una dona que no parla, creua el seu camí amb un home que pràcticament no hi veu. Els records dels personatges desgranen les seves històries, el seu passat, els motius i les conseqüències.
Ell, un professor de grec que memoritza els textos que porta a classe perquè ja no els pot llegir; ella, una dona ferida que intenta retrobar la seva veu en les classes de grec. Una relació sense llavis ni ulls, però plena de comprensió i acompanyament; un lloc sense llum i sense veu, però ple de tendresa i escalfor.
De moment segueixo fascinada amb aquesta autora.
El proper, Els adéus impossibles...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada