La vena filològica

Aquest matí llegia a l'Ara la columna diària de l'Albert Pla Nualart Un tast de català on parlava de l'acceptació i exclusió per part del DIEC de certes paraules acabades en -o procedents de castellanismes. En Pla explicava que de vegades ha sentit a TV3 coses com -Quin esglai m'has donat per susto; o quan un amic li havia dit que anés a la seva conferència -Almenys per fer embalum per bulto. Continuava amb el que m'ha sembla una frase lapidària "Quan evitar l'ús d'una paraula ens fa fer el ridícul, hi ha raons de pes per acceptar-la". Apoteòsica! No he pogut evitar treure el bolígraf i subratllar-la! I és que els "iecòlegs", com ell anomena els senyors de l'Institut d'Estudis Catalans (paraula que m'ha agradat molt) sembla que no segueixen un criteri clar a l'hora d'acceptar aquest tipus de mots. Accepten guapo, caldo, duro, però no tonto, barco, canto, per exemple. No estic dient que s'hagin d'acceptar totes les paraules només perquè es diuen, tampoc és això; de fet acabo de sentir al programa Cuines com deien "aguacat" i no crec que s'hagi d'acceptar, és clar. Però vaja, que entre poc i molt hi ha un mig.
De vegades volem ser tant correctes que és veritat que fem el ridícul utilitzant paraules que ningú diria o que sonen arcaiques. Em nego a dir làmpada, sempre diré làmpara; em nego a dir ximple, sempre diré tonto em nego a dir si us plau, sempre diré (i escriuré) sisplau..., encara que, segons el DIEC, siguin incorrectes són paraules perfectament normalitzades i no veig per què no les puc utilitzar.

Sovint se senten doblatges a la tele o traduccions de llibres amb paraules catalanes absolutament correctes, però que no s'utilitzen o, de vegades, ni tan sols s'entenen. Crec que aquestes "catalanades" no ajuden a la normalització de la llengua, al contrari, fan que sembli estranya, embolicada, vaja que no s'entén.

Fa uns dies vaig llegir, i retwittejar, un twitt (sí, he tornat a provar el twitter) que també em va semblar apoteòsic: "Els catalans sovint som imbècils  però no per això hem de deixar de ser catalans. El que hem de deixar de ser és imbècils." J. Sales.